El Salm 39 és un salm de saviesa en forma de lamentació personal. És un salm inusual en molts aspectes, sobretot perquè el salmista acaba les seves paraules demanant a Déu que el deixi en pau. Comprèn el significat d'aquestes paraules sagrades.

El poder de les paraules del salm 39

Llegiu les paraules següents amb molta fe i saviesa:

1. Vaig dir: Guardaré els meus camins perquè no pequi amb la meva llengua; Guardaré la meva boca amb un morrió, mentre el malvat està davant meu.
2. Amb silenci era com un món; Fins i tot vaig callar sobre el bo; però el meu dolor empitjorava.
3. El meu cor cremava dins meu; mentre meditava es va encendre el foc; després amb la meva llengua, dient:
4. Fes-me conèixer, Senyor, el meu fi i la mesura dels meus dies, perquè sàpiga com sóc fràgil.
5. Heus aquí, heu mesurat els meus dies; el temps de la meva vida és com res davant tu. De fet, tot home, per ferm que sigui, és absolutament vanitat.
6. De fet, cada home camina com una ombra; de fet, en va es preocupa, acumula riqueses i no sap qui les prendrà.
7. Ara, doncs, Senyor, què espero? La meva esperança és en tu.
8. Lliura'm de totes les meves transgressions; no em facis el retret d'un ximple.
9. Estic sense paraules, no obro la boca; perquè vostèets tu qui has actuat,
10. Aparta de mi el teu flagell; Estic cansat pel cop de la teva mà.
11. Quan correges l'home amb reprenes per la iniquitat, destrueixes com una arna el que és preuat en ell; De fet, tot home és vanitat.
12. Escolta, Senyor, la meva pregària, i inclina l'orella al meu crit; no callis davant les meves llàgrimes, perquè sóc foraster per a tu, pelegrí com tots els meus pares.
13. Aparta de mi la teva mirada, perquè em reconforti abans que me'n vaig i no sigui més.

Fes clic aquí: Salm 26 – Paraules d'innocència i redempció

Interpretació del Salm 39

Per tal que pugueu interpretar tot el missatge d'aquest poderós Salm 39, mireu la descripció detallada de cada part d'aquest passatge a continuació:

Vers 1: frenaré la meva boca

" Vaig dir: Guardaré els meus camins, perquè no pequi amb la meva llengua; Guardaré la meva boca amb un morrió, mentre el malvat estigui davant meu.”

En aquest vers, David es mostra decidit a patir en silenci, a tapar-se la boca per no dir tonteries en davant dels malvats.

Versos del 2 al 5 — Fes-me conèixer, Senyor

“ Amb el silenci era com un món; Fins i tot vaig callar sobre el bo; però el meu dolor va empitjorar. El meu cor cremava dins meu; mentre meditava, elfoc; després amb la meva llengua, dient; Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi i la mesura dels meus dies, perquè sàpiga com sóc fràgil. Mira, has mesurat els meus dies amb la mà; el temps de la meva vida és com res davant tu. De fet, cada home, per ferm que sigui, és absolutament vanitat.”

Aquests versos resumeixen la petició de David que Déu el faci més humil, reforça que tota la força que els homes diuen tenir és pura vanitat, com una cosa que no té sentit i passa ràpidament.

Versos 6 a 8 – La meva esperança és en tu

“ De fet, tot home camina com una ombra; de fet, en va es preocupa, amuntega riqueses i no sap qui les prendrà. Ara, Senyor, què espero? La meva esperança està en tu. Allibera'm de totes les meves transgressions; no em facis un retret de boig.”

En aquest vers, David mostra com coneix la seva única oportunitat de misericòrdia, la seva única esperança. Tanmateix, aquest salm és inusual perquè revela que David té problemes amb els càstigs de Déu. Es troba davant d'un dilema: no sap si demanar ajuda a Déu o demanar-li que el deixi en pau. No és així en cap altre salm, perquè en tots ells David parla de Déu amb actes de lloança. Al final d'aquest passatge, reconeix el seu pecat, les seves transgressions i es lliura a la misericòrdia dedivina.

Versos 9 al 13 – Escolta, Senyor, la meva pregària

“ Estic sense paraules, no obro la boca; perquè tu ets el que has actuat, Aparta de mi el teu flagell; Estic desmaiat pel cop de mà. Quan reprimeixes l'home a causa de la iniquitat, destrueixes, com una arna, el que és preuat en ell; de fet, cada home és vanitat. Escolta, Senyor, la meva pregària, i inclina la teva oïda al meu crit; no callis davant les meves llàgrimes, perquè sóc un foraster per a tu, un pelegrí com tots els meus pares. Aparta la teva mirada de mi, perquè em pugui refrescar, abans d'anar-hi i no hi sigui més."

David va romandre en silenci durant algun temps de la seva aflicció, però en el davant de tant de patiment, no podia callar. Crida perquè Déu el salvi, que Déu digui alguna cosa, i mostra un acte desesperat. En no escoltar cap resposta de Déu, demana a Déu que el perdi i el deixi en pau. El dolor i l'angoixa de David eren tan grans que dubtava que valgués la pena acceptar el càstig i esperar la misericòrdia divina.

Més informació :

• Salm 22: paraules. d'angoixa i alliberament
• Salm 23: Rebutja la mentida i atrau la seguretat
• Salm 24: lloança de l'arribada de Crist a la Ciutat Santa